Cercar en aquest blog

divendres, 13 de desembre de 2013

Algunes esses mal pronunciades

És molt freqüent sentir paraules que contenen les grafies ss, c, ç (en aquest cas en menor mesura), z i s amb una pronúncia incorrecta d’aquest so.

Tradicionalment, les grafies ss, ç i c corresponen al so de la essa sorda, mentre que la z i la s són el famós so de la essa sonora. Em refereixo a contextos intervocàlics o postconsonàntics, que són els casos que presenten més errors de pronúncia, i no pas en posició inicial o final.

Paraules com agressió, assossec, Brussel·les, cessar, cessió, colossal, compassió, confessar, croissant, desglossar, disseny, dissoldre, missió, pressió, etc., presenten, ben sovint, un problema de pronúncia, ja que molts parlants tendeixen a articular el so contrari del que realment representen aquestes consonants. Evidentment, també cal incloure-hi tots els derivats (admissió, agressiu, confessió, dissolució, expressió, impressió, etc.).

Cal tenir en compte que la ss sempre representa el so de la essa sorda (fricativa alveolar sorda, parlant pròpiament en termes de fonètica). Desconec si algú ha dit mai quina és la causa d’aquest fenomen, per tant no em vull aventurar a fer hipòtesis que potser no són encertades, perquè tampoc no n’estic segur.

Altres casos també problemàtics són els que pateixen paraules com transició o classicista, en què o bé tots dos sons o algun dels dos tampoc no es pronuncien com caldria esperar. En el cas de transició, la s és sonora i la c és sorda (seria [tɾǝnzisiˈo]); pel que fa a classicista, totes dues grafies corresponen al so de la essa sorda: [klǝsiˈsistǝ]. Si no esteu familiaritzats amb les transcripcions fonètiques dieu-m'ho i intentaria explicar-ho una mica per sobre en properes entrades.

Aquesta qüestió pot ser molt àmplia, de manera que si algú té algun dubte o vol fer qualsevol aportació a les meves paraules, com sempre, serà benvingut! Jo només volia fer un comentari general sobre el tema, ja que és un error força freqüent que en certs contextos de formalitat potser caldria mirar d’evitar al màxim possible. Dit això, salut i llengua!